Et preocupa que a les escoles s'ensenyi en castellà?

Personalment si que em preocupa que a les escoles de Catalunya s’ensenyi en castellà. Hem preocupa perquè ensenyar en castellà és relegar la meva llengua poc més que a l’àmbit familiar.

No és ser alarmista ni pessimista però les realitats més properes així ens ho mostren:  una companya de feina asturiana  m’explica que parlar el bable no està gaire ben vist, doncs només es parla en pobles petits. Unes vacances vaig coincidir amb una família basca i la mare repetia constantment (i en castellà) “qué envidia me dais” quan m’escoltava parlar en català amb els meus fills, doncs segons ella,  “ en Cataluña lo habéis sabido hacer bien”. No fa gaires dies vaig coincidir amb una professora bretona qui em reconeix que actualment el Bretó només el parla  la gent gran, que els joves no estan gens motivats i  que a l’escola només dos o tres alumes van a classes de bretó.

Us podeu imaginar d’aquí a vint anys com estarà el català, si a les nostres escoles es comença a ensenyar en castellà?.

Hem estat prou valents i valentes per arribar fins aquí i ara hem de continuar treballant, sense cap tipus de complexos doncs és la nostra llengua.

El conflicte lingüístic a Catalunya només pot acabar de dues maneres: amb la normalització del català o amb l’extinció d’aquest.

L’opció del bilingüisme no és pas cap solució al conflicte. La majoria dels defensors d’aquesta via només tenen un objectiu clar: la gradual desaparició del català. És important recordar que els grans garants del bilingüisme no usen la llengua catalana -el bilingüisme només l’acaben practicant els catalanoparlants -.

Els que defensen la màscara del bilingüisme saben que és qüestió de temps que la llengua dominant (castellà) acabi substituint la llengua dominada (català), i per aconseguir-ho, el bilingüisme és l’eina més hàbil després de segles d’opressió.

Tenint en compte el tarannà de l’estat espanyol i francès envers les seves nacions, un arriba a l’inequívoca conclusió que l’única manera d’aconseguir la supervivència de la llengua catalana és la creació d’un estat propi.

N'estic segur que si el català no es converteix amb la llengua vehicular a les escoles, realment estem fent un pas molt gran enrere i podrà ser, sens dubte, el principi d'una decadència i pèrdua de la llengua.

Segurament, qualsevol pare o mare d'aquest i altres llocs amb una situació similar a la de Catalunya, li agradaria que el seu/s fills aprenguin més d'una llengua a l'escola. Jo he rebut practicament tota l'educació amb català i les respectives assignatures de llengua i literatura castellana i logicament, com a llengua materna, m'expreso millor amb català, però sóc bilingüe i no tinc cap problema amb expresar-me també amb llengua castellana.

No ens enganyem. És un regal que els infants puguin apendre la llengua catalana, no? I més si venen d'aquí i d'allí. Mireu, alguns dels nostres pares que, sent el català la seva llengua materna, no els hi van voler ensenyar a les escoles i avui dia, encara han d'escriure en castellà.... és o no una pena!

Evidenment a dia d'avui seria molt difícil implementar encara que sigui una petita part de la docència en anglès, però si s'aconseguís no hi hauria el problema actual de la llengua vehicular, i els alumnes sortirien més instruits per fer front a un món tan globalitzat com el que tenim ara.