La doctrina del shock. Michael Winterbottom, 2009.

A dia d’avui estan en boca de tots aforismes com “és la societat en la que ens ha tocat viure” o “amb la que està caient estàs de sort si tens feina”. Afirmacions com aquestes tenen implícit un missatge difamador... com si la fallida de l’Euro, les retallades, l’increment de la cruesa dels cossos de seguretat o les eines de control social fossin la conseqüències d’una espècie de fenomen meteorològic, una sort de núvol de tempesta que només podem esperar a que passi de llarg. Molt lluny d’això hi ha una dura realitat que uns no veuen i molts d’altres no poden acceptar, que la dissort que estem vivint aquells que no formem part de la privilegiada classe política no és quelcom caigut del cel: des de la dictadura de Pinochet a Xile, al brutal tracte que reben els presos de Guantánamo, passant per la ma de ferro de Margaret Thatcher a Gran Bretanya, les teories polítiques i econòmiques radicals de l’escola de Xicago han condicionat més o menys subtilment l’esdevenir de les nacions. Sotmetent qualsevol mostra de resistència ciutadana sota el paraigües de règims totalitaris disfressats de democràcia.

La doctrina del shock ens explica com les mateixes pràctiques inhumanes per sotmetre la voluntat d’un individu són perfectament aplicables a les masses,
que sotmeses a un continu bombardeig d’estímuls repressius i a un control del capitalisme salvatge acaben cedint i carregant el jou dels poders fàctics. Si alguna cosa t’olora a xamusquina i tens la sensació que algú mou els fils rere el teló, no et pots perdre aquest documental, brillantment dirigit per Michael Winterbottom i basat en el llibre homònim de Naomi Klein.

Obi Joan Kenobi